[coses dites de les llegides pel vostre estimat Sull i Pelat Peret de Baix - d'ençà del desembre del 1986 - quan hom li féu obsequi de certa llibreta, i això va fer: hi començà d'apuntar els llibres llegits, només els llegits de bec a bec, és clar, afegint-hi alhora què li havien semblats, si fa no fa, i esmerçant-hi l'espai que en aquell moment li era llegut (pel que fos) d'esmerçar-hi...]

dijous, de juliol 29, 2010

Barrejant el joc — o barrejant de sotamà les jugades perquè et surtin atots




29 juliol 2010

Llegit per a entreteniment d’estiu (i per a més entreteniment, l’he llegit en italià: L’assicurazione è chiamata a pagare, amb tr. d’en Bruno Just Lazzari), d’en James Hadley Chase, Double Shuffle (1952)



Un investigador a compte d’una agència d’assegurances s’encarrega de descobrir què hi ha darrere una pòlissa no pas gaire com cal.

La cosa és molt embolicada... amb dues bessones... i una actriu (amb una altra pòlissa gens intel·ligentment feta signar pel mateix agent d’assegurances)...

El cas de les bessones distreu l’investigador fins que salta, com per joc de mà, que l’altra pòlissa cal pagar-la per la mort de l’actriu... i, damunt, més tard, per la mort d’una de les bessones, cal pagar l’altra pòlissa... tret que l’actriu i la bessona assassinada s’escaurà que són la mateixa persona...

I així, tot i que hom endevina gairebé des començar que el director de tota la trama criminal és l’amic de l’investigador qui ha fetes signar les pòlisses irregulars, l’absurda complicació de la novel·la es va desenrotllant sense por d’inconsistències [n’hi ha a cabassos: la més grossa que quan un dels sospitos qui en acabat ja no surt més perquè no tenia res a veure en l’enganyifa, li porta els originals de les pòlisses — que en realitat no té! — perquè en faci el que vulgui i no calgui pagar-les)...



Fa de bon llegir, nogensmenys!

...



Les bessones són actrius i una actua amb una serpota molt verinosa [de cops hi diu amb una boa, però les boes no en són; l’autor s’erra; vol dir cobra, com en aquest punt bo:]

Io ho avuto sempre orrore dei serpenti, e la vista di quella ragazza così vulnerabile nella sua nudità, che maneggia quel cobra in collera, mi fa inaridire la bocca... non posso fare a meno di ansimare e di aggrapparmi al bracciolo della poltrona.”

...

La bessona assassinada...

Con le arterie dei polsi tagliate, non si può fare granché, quando si è soli... C’è sangue in tutte le stanze della baracca... deve essere corsa a destra e a sinistra, per cercare delle bende, o forse solo in preda all’angoscia... asciugamani insanguinati... si era anche annodata delle strisce di tela ai polsi, ma non è riuscita a fare delle fasciature strette abbastanza da arrestare l’emorragia... quando si hanno le mani viscide di sangue è praticamente impossibile bendarsi i polsi... deve aver rinunciato, e in preda al panico deve essere scesa all’imbarcadero per cercare di arrivare all’altra riva a chiamare aiuto... troppo tarde... deve essere caduta più volte durante il tragitto...”

...

Amb la pròpia dona a la vora, nafrada de bala, i ambdós atrapats en borda rònega enmig del camp a la nit fosca, un dels assassins ells llença una serp verinosa fumeral avall damunt la llar apagada; ara és ell qui s’ha de barallar amb la serp mentre el dolent és fora amb la pistola...

Mi alzo e vado verso il camino. Punto il fascio di luce e dapprima scorgo solo ragnatele e polvere, poi all’improvviso il mucchio de polvere si anima e appare un serpente boa, lungo un metro e ottanta [l’autor deu haver dit six foot, sis peus de llarga]. Quando la luce lo investe, crolla convulsamente e s’infila dietro un mucchio di vecchi sacchi... sento il sudore gocciolarmi lungo la schiena... il lungo corpo squamoso scivola verso di noi... il serpente si acciambella e getta indietro la testa triangolare e piatta... ho paura... la vista della bestia mi paralizza...”

...




A part, l’italià podríem dir que és un llenguatge còmic...

È sbalorditivo come le assomigliate. [sorprenent que us hi assembleu tant (a la vostra germana)]

(Un policia...) si avvicina, quasi de malavoglia, facendo dondolare lo sfollagente. [fent ballar la porra].

Che ne direste di una bistecca al pepe? [una llonza amb pebre]. Hanno un bell’aspetto, se vi piacciono.

Facendole capire che abbiamo fiutato l’inghippo [ensumat el tripijoc], può darsi che le venga fifa [li agafi caguera] e che rinunci.

Fa piuttosto caldo e mi sento tutto appiccicaticcio. [llefiscós]

Mi asciugo la faccia con un fazzoletto inzuppato. [amb un mocador xop]


...un llenguatge còmic que s’adiu força a aqueix tipus de novel·la eixelebrada. I en Chase en planteja gairebé sempre de bones, amb exageracions emocionants, o amb emocions exagerades que no decauen gaire gens de bec a bec de llibrot.

Tot plegat, doncs, prou bé.


~0~0~





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

blasmeu el missatger

dear wife Douderreig Clares

dear wife Douderreig Clares
The great (and greatly uxorious) American writer Douderreig Rovells dedicated to his dear wife Clares each and every one of his thirty-odd books

gent d'upa

fulls d'adés

covant doncs l'ou

n'Obi Vlit quan jove n'era

n'Obi Vlit quan jove n'era
ai murri!

fotent-hi el nas, i romanent-ne sovint amb un pam