[coses dites de les llegides pel vostre estimat Sull i Pelat Peret de Baix - d'ençà del desembre del 1986 - quan hom li féu obsequi de certa llibreta, i això va fer: hi començà d'apuntar els llibres llegits, només els llegits de bec a bec, és clar, afegint-hi alhora què li havien semblats, si fa no fa, i esmerçant-hi l'espai que en aquell moment li era llegut (pel que fos) d'esmerçar-hi...]

dimarts, de juny 26, 2007

vint-i-sis de juny






Qui mata l'araig, somnis li'n neixen



Dimarts, 26 de juny 2007. Llegit The Company they kept (Writers on unforgettable friendships) (2006), notes d’autors recordant els qui se’ls morien suara, recollides per R.B. Silvers i Barbara Epstein.



Bones notes sobre alguns personatges “forts”, dels bons, com ara n’Edmund Wilson, n’Stravinsky, i en Francis Bacon.



Tanmateix això en retinc: (p. 60): Jason Epstein parlant d’en Wilson: “Large power units, as he called such countries as the United States and the Soviet Union, were like metaphysical propositions.”



[Això em recorda la popular (popularitzada entre altres pel tit mateix) definició d’Asspain i de la Fragance (de merde): més que proposicions metafísiques (massa fi!), són ridícules ficcions inventades pels borbons, cagallons de borborigme borbònic, condemnades qualsevol dia a ésser doncs xuclades pel torniol de l’història novament cap a la claveguera dels afolls. Mentre Ca la Tònia tornarà a esdevindre, com per natural fat li correspon, sencera i esponerosa. Tant de bo! I qui ho dubti, maleït! I garrotada.]



Continua n’Epstein dient que en Wilson diu: “Large power units were like metaphysical propositions. They blocked true comprehension and led to deadly error. To put one’s trust in them was as much an intellectual fault as to accept as true the ontological propositions of formal religion.”



[Cal fe (fe a cabassos), i doncs viure en l’autoengany per tal de creure que els cagallons borbònics d’asspain i la fragance (de merde) existeixen altre que en les ments malaltes dels feixistes vesànics qui les estintolen amb llurs carronyes encara miraculosament mig dretes.]



Una mica més de n’Epstein sobre en Wilson (home de república i d’escepticisme): “Even the American Civil War was fought, he believed, in the name of a mystical proposition – the abstract idea of Union. But why Union? he asked in his masterpiece Patriotic Gore. Was it worth that terrible struggle so that the United States could become still another large power unit, along with Russia, Britain and Germany? So that Lincoln, like Bismark, and later Lenin, could contrive an empire whose fate was inevitably to collide with those other empires that were monstrously growing in the world, like great biological malformations? Wasn’t the idea of Union yet another of those religious frenzies that, at various times, sweep across history and by which political leaders justify their aggrandizements and their need for power, while the lives of ordinary people are needlessly disrupted or destroyed?”



[Maleïts il·luminats qui pugen i suren com la brutícia per a manar i trametre totdéu a la mort, només perquè tenen una dèria feixista al cap de “conquesta”, és a dir, de robatori armat; animetes de minyó trepitjat, bogets per estovar, estarrufar i omplir de palla el ninot de llur pròpia merdoseta imatge, i doncs per afegir a llur fastigosa i ridícula “glòria” pòstuma. Només el resistent és l’heroi. L’atacant sempre és el cagalló qui cal fer desaparèixer com més aviat millor.]



Tant se val. Un apunt de l’Anna Akhmatova sobre en Modigliani (p.82): “Modigliani regarded travelers with disdain. He considered journeys as a substitute for real action.”



[Tots aqueixos ases qui “viatgen” perquè “volen veure el món”, és a dir, volen veure els qui llavors els veuen a ells com a ases i els tracten com a ases; i ah, els altres, els qui es volen “il·lustrar viatjant”, mes com diu la dita, de cap viatge cap ase no torna fet un cavall.]



En acabat a la p. 176, una frase d’en George Ade: “The Plain People are worth dying for until you bunch them and give them the cold Once-Over, and then they impress the impartial Observer as being slightly Bovine, with a large Percentage of Vegetable Tissue.”



[Hà, clavat. Guaita’t les silents (i les sorolloses) majories amb l’ull fred i te n’adones que tufegen a boví, i que al capdavall les teixeix bontròs de teixit vegetal. D’on que potser no valgui tant la pena de morir-hi.]



En fi, bo a bocins.







* * * * *






El mateix dia, mes al 1995, veig que llegia d’en Robert Harris, Fatherland (1992).



Força dolenta. Aventures d’un policia berlinès qui descobreix l’any ‘64 què va passar als camps de concentració i d’exterminació. Personatges molt plans, sense psicologia pròpia; ple d’inconsistències; molt mal escrit. Res.






* * * * *







L’any 2001, el mateix dia, llegit The I. of Dreams. Freud’s Theories Revisited, de Laurence M. Porter (1987).



Bona crítica a la llum de les descobertes científiques posteriors. Les contradiccions de Freud com a pioner d’un tema més o menys verge exposades (i compreses) sense escarafalls. Com ara per a entendre el somni, el contrari del que s’hi diu val; això sovint, sense cap mena d’ordre, o la part del davant va darrere; com ara si l’“amagat” només hi fos per tal d’anar-te fent rodar el cap! Una altra putada constituïda o incorporada a l’ésser.



Fotríem goig, només ens hauria mancat això. Em sembla que en Jung hi tocava quan deia que en Freud reprimia en elleix sobretot un afany o tirat religiós.



Mort –> Castració –> Orbetat, s’equivalen als somnis, segons ell.



Diu Porter: “Tres o quatre ereccions tenim per nit – això inclou tothom, també nyecs i micos. Erecció del matràs per part del mascle, de la pipeta o el piuet per a la femella. I això pren dues hores si fa no fa per nit...!”



Cathexis: en realitat, okupament, posseïment, concentració d’energia en cert punt cel·lular, o foc, del somni.



Acetilcolina (puja), norepinefrina i serotonina (baixen); dopamina puja – i si puja massa: boig, d’on se’n segueix pler de malsons i terrors oníriques.



Aranya: abdomen de la dona (on teixeix l’infantó): doncs, símbol per a la mare.



Por d’aranyes: Por d’incest matern, i fàstic o horror de les “parts” de la femella... Doncs, home, si tu ho dius...



Bé.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

blasmeu el missatger

dear wife Douderreig Clares

dear wife Douderreig Clares
The great (and greatly uxorious) American writer Douderreig Rovells dedicated to his dear wife Clares each and every one of his thirty-odd books

gent d'upa

fulls d'adés

covant doncs l'ou

n'Obi Vlit quan jove n'era

n'Obi Vlit quan jove n'era
ai murri!

fotent-hi el nas, i romanent-ne sovint amb un pam