23 juliol

23 de juliol del 2007






Acabat de llegir [me’l feia durar per a pair cada conte (i s’ho valien!)] d’en David Foster Wallace, Brief Interviews with Hideous Men (1999).



Vint-i-dos contes no pas tots a la mateixa alçada. Sis de pobres. Set de si fa no fa. Mes nou d’excel·lents. No pas cap collita dolenta. Els millors els quatre que recullen les breus entrevistes amb els obsedits sexuals, i el conte en dues parts Adult World, un clàssic (ja) de la literatura còmica.



Sovint els seus “tocats” són els qui hi toquen més. Diu un dels “maladaptats”: “The fascinating irony that body language intended to convey shock does indeed convey shock but a very different sort of shock indeed.” Et xoca que els xoqui, d’on que hi surtin perdent – només demostren quin cervell més limitadet no tenen. O: Aquelles dones (qui conec íntimament): “They will smile politely, or even laugh, and then will decline the proposal in very direct and forthright terms.” A l’estil deessa, com els escau. Ara, cal anar amb compte, hi ha psicòtics amb un cervell fosc de sang: “You wouldn’t even wear what you’re wearing, trust me.” Saber al cap i a la fi vol dir saber que no ets sinó ficció: “to deep-down know it’s always a choice, that it’s you that is making yourself up second by second every second from now on – that the only one that thinks you’re even a person every second is you – and you could stop anytime.”



Suck it up: apitra i envant.



L’horror al pensament llevantí – tota la merda metafísica de l’ignorant qui ensuma presències horroroses i en diu déus qui cal coldre i doncs nodrir amb maleïda sang. “She was going on about her obscure Levantine denomination’s views vis-à-vis energy fields and souls and connections between souls via what she kept calling (quote) focus...” Ecs! I el món ja a frec de negar’s en llevantina merda; raça bleïda, si no s’haguessin poguts morir tots fa vint mil anys!



“She felt almost heartbroken (she said) as she realized that her focus and connection were inflicting far more pain on the psychotic than he could ever have inflicted upon her.” Maleïdes femelles qui instil·len l’horror llevantí de les religions en els infants en acabats esdevinguts psicòtics. Tothom qui instil·la religió als infants hauria d’anar a la presó.



Per què l’exactitud d’aquesta frase em duu a l’esment en Raymond Roussel i la seua meticulositat? “I had to sit still and straight as a tin grenadier and watch as his face assumed, instantly and with the earnestness reserved for pure cruelty, whichever expression my own emerging face betrayed.” Així juga amb els seus lectors.



En fi, textos magnífics.





__________________