[coses dites de les llegides pel vostre estimat Sull i Pelat Peret de Baix - d'ençà del desembre del 1986 - quan hom li féu obsequi de certa llibreta, i això va fer: hi començà d'apuntar els llibres llegits, només els llegits de bec a bec, és clar, afegint-hi alhora què li havien semblats, si fa no fa, i esmerçant-hi l'espai que en aquell moment li era llegut (pel que fos) d'esmerçar-hi...]

diumenge, de desembre 23, 2007

23 de desembre










23 de desembre








D’enguany, 2007.



Llegit d’en Charles Webb, Elsinor (1976).



Llibre ràpid, teatral o cinematogràfic, on els episodis més que res dialogats corren sense entrebancs.



Una dona tracta que hom (l’estat “civilitzat”) no li prengui els seus dos infants quan el seu home, qui troba la seua “virilitat” compromesa per qualque comentari fet per ella a propòsit de la naquiditat del seu atzep, decideix d’ultrapassar la línia que separa les afeccions sexuals i es torna homosexual.



S’aparella amb un marieta cruel qui, ensús, l’empeny (empeny el marit) a prendre-li a la dona els infants per via de jutge – tot nogensmenys molt correcte, és clar.



Els diàlegs és allò més remarcable a la novel·la. Recorden ara Oscar Wilde, ara Nathanael West. I al capdavall Beckett. L’acabament, irresolt, i que ho lleixa doncs tot penjat, apunta cap a una infinitud d’episodis on l’absurd de la societat et va esclafant de tal faisó que no tens prou estona per a pensar’t, per comprendre què hi fas en aquest món – i existint-hi d’afegitó. Potser aquest és l’objectiu de tota societat: tindre’t ocupat en foteses no fos cas que t’endinsessis en pregoneses de desesper.



L’episodi amb les dues infermeres enviades per l’estat és encara el més irrisori, grotesc. L’estat fa tot el possible per a fer’t la vida impossible.



Molt llegívol. Mes frèjol, sense gaire pes.








* * * * *








El mateix dia, mes l’any 1999.




Llegit, d’en Ron Hubbard, The Rediscovery of the Human Soul [Ron the “philosopher”] (1996).




Col·lecció d’escrits curts i curts de gambals. Molt d’autobombo per tal de no dir sinó bestieses, o de posar quatre llocs comuns pels núvols del descobriment essencial.



Altrament, divertit l’origen ciència-ficcionesc (de fantasia “científica”) de “thetà”, els “engrams”, i d’altre vocabulari vulguis no vulguis a hores d’ara prou conegut. En això reïx el garneu.



Al mateix temps, això vol dir que sempre hi ha al món gent per a engalipar encara una miqueta més endins.



Falòrnies de capellà presentades com a veritats de catacapellà.



Si això és una religió, ja ho veus en quin femer no suren les altres.



Hà.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

blasmeu el missatger

dear wife Douderreig Clares

dear wife Douderreig Clares
The great (and greatly uxorious) American writer Douderreig Rovells dedicated to his dear wife Clares each and every one of his thirty-odd books

gent d'upa

fulls d'adés

covant doncs l'ou

n'Obi Vlit quan jove n'era

n'Obi Vlit quan jove n'era
ai murri!

fotent-hi el nas, i romanent-ne sovint amb un pam