[coses dites de les llegides pel vostre estimat Sull i Pelat Peret de Baix - d'ençà del desembre del 1986 - quan hom li féu obsequi de certa llibreta, i això va fer: hi començà d'apuntar els llibres llegits, només els llegits de bec a bec, és clar, afegint-hi alhora què li havien semblats, si fa no fa, i esmerçant-hi l'espai que en aquell moment li era llegut (pel que fos) d'esmerçar-hi...]

dimecres, de juny 22, 2016

Resurrecció de granota, no pas de les cendres, ans d'esclafament absolut per rodes de piconadora! Aür aür!




Per a celebrar la resurrecció de la granota, hi ficaré un parell de llibres (de la pila de cent cinquanta que tinc pendents d'anotar!) que llegia no fa gaire.


(I en acabat assajaré d'ésser més assidu en les meues exigües anotacions, car com dic el gep de llibres apilats darrere meu esdevenen d'allò pus feixucs, i estic segur que de molts n'oblidava pler de particularitats; i doncs, que com més m'hi adormi, més n'oblidaré; així que feina rai.)


Llegits...

20-VI-2016

Rex Stout, In the best families, (1950).


Llibret que em fa l'efecte que ja havia llegit. N'endevinava l'assassí al bell començament. També recordava els pseudo-acolloniment d'en Neró, qui fuig i desapareix ja a la pàgina 37, per a deixar el camp lliure a n'Artxi, el qual naturalment és molt més interessant com a persona. Car fet i fet, el presumptuós Neró és un datpelcul. Un fart golafre qui t'imagines cagant. Ecs! I cruel. I carallot.


Quan acusa l'assassí d'haver morta la víctima, una dona, l'acusa de "quelcom molt pitjor", ço és, la mort d'una merda de gos agressiu!!! Amb això ja és retrata el repulsiu Neró Llop dels collons.


I'm accusing you of that, sir, but also I'm accusing you of something much worse than that... Of deliberately and ruthlessly... thrusting that knife into the belly of a dog that loved you and trusted you!


Injustificable també moralment la mort d'en Zeck i la mort del qui el mata provocat pel Neró. (Recordéssim que el Neró històric fou sollat pels cretins fins al punt que hom - vull dir, la massa ignara - el veu ara, no pas com un tirà il·lustrat qui dugué força d'educació a l'imperi, ans com un merdeta marieta assassí a l'engròs. Mes qui es creu les historietes de la història!)


N'Artxi, tocant-hi, com fa sovint: I have a way of realizing all of a sudden, as I suppose a lot of people do, that I made a decision some time back without knowing it.

Nor could I, while drawing pay as W.'s assistant, take a boat for Europe or run for Mayor of New York or buy an island and build up a harem, or any of the other things on my deferred list.

It's damn discouraging when you do tell the truth, not to have it recognized.

Experience tells me that pants wear out quicker sitting down than moving around. Intelligence tells me that it's better to wait till you die to start to rot.

Recomanació que rep perquè l'apliqui durant l'absència del desaparegut Neró, fet esfinx: You are to act in the light of experience as guided by intelligence.

En Zeck es plany de la feinada que representa d'ésser gàngster, i té rao, pobre home! Qui triaria d'ésser gàngster tret que no algú a qui li cal anar enfeinat i vigilant i alhora decidit i acollonit jorn rere jorn, nit rere nit. Every man is handicapped by his own weaknesses.


En fi, ves.


~0~0~


Llegit, 19-Vi-2016.

Patricia Highsmith, Edith's Diary, (1977)


Una dona força normal qui esdevé "boja" segons les convencions burgeses i l'enverinament dels psicòlegs i psicoanalistes dels anys foscs on l'imperialisme americà es començava a podrir de ferm. Els "psicòlegs" de merda, dient el que és "normalitat" i "perversió". Barbaric snoops! Why weren't they content with porn? No, just because they were "doctors" (ço és, com els de l'església!), they claimed the right to intrude on other people's privacy!


Llibre ell mateix "psicològic" entre els menys reeixits de l'autora, segons mon parer, és clar.

La dona ha de fer de dona, és a dir, sotmesa als restrenyiments de la societat contra les femelles. Ha de pendre cura d'un marit covard, un fill desgraciat, un oncle "polític" desvalgut i egoista. I alhora ha d'encarar-se amb uns "amics" sempre envejosos, o en tot cas, criticaires.


Edith couldn't imagine a man thirty-five or so not getting married, if he could afford to, because it was so convenient to have a wife - they performed so many services! [Hà!]

Estrany consol: Edith had constantly to bolster herself by remembering that she didn't believe life had any purpose, anyway.

Serva un diari on escriu la vida fantàstica que, segons el seu parer, també hauria poguda viure. Cap mal en això i, al contrari, per comptes de veure-hi cap senyal de bogeria, ho veig com un senyal de sanitat. Ple de mentides. Car, sense mentides, on som?

Perfecta definició de la feminització: Last month, (el gat) had had his castration, which Edith had detested having to have done, but knew was necessary at six months, if she wanted to keep him home and free of battle scars.

Na Highsmith, lesbiana proclamada, i tanmateix, prou ha de dibuixar les prevencions dels mateixos "progressistes"; li demana una "amiga" parlant del fill corrupte: He's not queer, is he? Not that I care, you know. I mean - so what?

El fill mateix, amb idees de desgraciat, parlant d'altri: And anyway the guy was queer, so what the hell could he know about anything?

Ella, n'Edith, encara contra els malparits missaires hipòcrites i supressors. Would the save-the-fetus people like to state what they would have done in the Titanic lifeboat situation - assuming they themselves were in a lifeboat, i.e., reasonably comfortable and lucky and hoping to survive?

The "sanctity" of human life - surely, as long as there was someone else to change the bedpans. I'd like to see the pope changing a bedpan, or even giving birth for the eighth time, maybe with a breech delivery. Eternal pregnancy for the pope, eternal pangs! After all, that was what he wished on an awful lot of women. [Hà!]




També comenta aqueixa imatge típica dels racistes contra l'obertura deguda als negres.


Bons bocins, mes massa, massa lat.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

blasmeu el missatger

dear wife Douderreig Clares

dear wife Douderreig Clares
The great (and greatly uxorious) American writer Douderreig Rovells dedicated to his dear wife Clares each and every one of his thirty-odd books

gent d'upa

fulls d'adés

covant doncs l'ou

n'Obi Vlit quan jove n'era

n'Obi Vlit quan jove n'era
ai murri!

fotent-hi el nas, i romanent-ne sovint amb un pam