[coses dites de les llegides pel vostre estimat Sull i Pelat Peret de Baix - d'ençà del desembre del 1986 - quan hom li féu obsequi de certa llibreta, i això va fer: hi començà d'apuntar els llibres llegits, només els llegits de bec a bec, és clar, afegint-hi alhora què li havien semblats, si fa no fa, i esmerçant-hi l'espai que en aquell moment li era llegut (pel que fos) d'esmerçar-hi...]

dissabte, d’agost 06, 2016

Tècnica de l'aranya





5-agost-2016

Llegit d'en Marcel Aymé, la peça Lucienne et le boucher, 1959.

La dona d'un joier qui sedueix molt putament un bonhomiós carnisser, veí seu, perquè acabi pelant el marit. Pel fet que el carnisser és un tros de pa, el mata ella, i li carrega els neulers al carnisser, el qual es deixa embacinar i accepta la responsabilitat única de crim. Tot anava bé, mes a la fi tot s'espatlla, ço que espatlla la peça.

Bon mecanisme teatral que ensenya la tècnica de la femella qui sap emprar per als seu fins els (figurats) estratagemes de l'aranya.

He marcat:

(Lucienne, vexada pel fet que la seua minyona s'ha feta violar, i pels crits que feia durant l'acte s'ha sabut)—D'ailleurs, si elle n'avait pas crié, personne n'en aurait rien su.

(...)

(El carnisser, quan per quin art de màgia al capdavall se n'adona que hom l'ha fet servir d'eina idiota)—Moi, je tiens à ma peau. J'y tiens plus qu'à ta réputation.

///

Bo, menys la fi. Hauria d'haver guanyat ella (s'ho havia guanyat).

Hà. Irònicament, a ella (la Lucienne), qui en sap, de fer de dona com natura mana, li surt tot fotut, mentre la vella n'ha pelats quatre o cinc, de marits, a força d'omplir-los el meló de plúmbia xerrera, i encara ronda, respectada, diguem-ne.

Potser aquesta és la lliçó. Les dones assoleixen la llibertat de la viduïtat, més o menys materialment assegurada pel treball de l'home mentre pogué pencar, més aviat a cops de xerrameca i imposició "moral" que no a cops de verí o ganivet.


~0~0~


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

blasmeu el missatger

dear wife Douderreig Clares

dear wife Douderreig Clares
The great (and greatly uxorious) American writer Douderreig Rovells dedicated to his dear wife Clares each and every one of his thirty-odd books

gent d'upa

fulls d'adés

covant doncs l'ou

n'Obi Vlit quan jove n'era

n'Obi Vlit quan jove n'era
ai murri!

fotent-hi el nas, i romanent-ne sovint amb un pam