Dictats ensalivats

u d'abril, 2005


_llegit de n'Erle Stanley Gardner, The Case of the Lucky Loser, 1957.

_on uns plutòcrates volen entrampar en Perry. Voldrien penjar-li el mort. Sense reeixir-hi, és clar. Al començament, hom li dóna ordres per telèfon fent-se passar pel mort. Això és el que el destarota temporalment. Àdhuc el cadàver trobat hom creu que pertany a algú altre (a un altre nom), car duu documentació d'un mort previ. Tot maquinacions d'un arregla-taps massa directe (d'un resol-problemes sense contemplacions) d'una companyia familiar, corporativa en diríem ara, el qual s'entén amb la dona del mort.

_aquests llibres que pots llegir d'una assentada, en Gardner els dictava. Per xò flueixen tan suaument. Amb tocs que et demostren la fiçança psicològica que assisteix en Perry: (demana:) "Diríeu que la dona era un pèl excessivament massa amable...?"

_en Ted Balfour (el fillastre adoptat de la dolenta, la seua tietastra) contesta, enrigidit, mostrant un cert empoixivoliment: "Què voleu dir amb això...?"

_(en Perry Mason:) "Vós mateix. Us feia un demanament i prou. I qualsevol mostra d'indignació i de rectitud ofesa de part vostra m'indicarà que us estic tocant qualque fotut voraviu. Així que..."

_al capdavall tot es resol a fi de bé. Bé.


___________________________________


Llegit u-d'abril-1988.


_d'en Knut Hamsun, Sult (1890) - Gana. (Hunger, en trad. de R. Bly.)

_hi tenim un escriptor fent el que pot per tal de merèixer (algú qui em recordava algú altre - jo mateix als meus anys a Barçalona - i encara algú qui em feia content, perquè ni jo no havia estat tan desgraciat... Ni Hamsun mateix tampoc, és clar.)

_Hamsun és estranyament contemporani; encara record l'escena a Pan (que llegia de poc de començar seriosament a escriure, cap al '66) on en un ball de societat, cosa sagrada, no fotem, el protagonista atrau un vell d'allò més digne per a dir-li quelcom a cau d'orella, civilitzadament i amb tota la matràfola, i llavors, per compte de dir-li res, li etziba escopinada. Em va divertit tant. Mai no havia llegida encara una escena tan deliberament alliberadora.

_ara, a Gana, també la saliva, les escopinades, hi surten sovint. Per què...? Potser la censura. De totes les emissions somàtiques, aquesta era la menys tabú d'entaforar entre les pàgines.

_com escriuria ara en Hamsun...? Amb quins element xocaria la gent...? Bé.