[coses dites de les llegides pel vostre estimat Sull i Pelat Peret de Baix - d'ençà del desembre del 1986 - quan hom li féu obsequi de certa llibreta, i això va fer: hi començà d'apuntar els llibres llegits, només els llegits de bec a bec, és clar, afegint-hi alhora què li havien semblats, si fa no fa, i esmerçant-hi l'espai que en aquell moment li era llegut (pel que fos) d'esmerçar-hi...]

divendres, d’abril 01, 2005

Dictats ensalivats



u d'abril, 2005


_llegit de n'Erle Stanley Gardner, The Case of the Lucky Loser, 1957.

_on uns plutòcrates volen entrampar en Perry. Voldrien penjar-li el mort. Sense reeixir-hi, és clar. Al començament, hom li dóna ordres per telèfon fent-se passar pel mort. Això és el que el destarota temporalment. Àdhuc el cadàver trobat hom creu que pertany a algú altre (a un altre nom), car duu documentació d'un mort previ. Tot maquinacions d'un arregla-taps massa directe (d'un resol-problemes sense contemplacions) d'una companyia familiar, corporativa en diríem ara, el qual s'entén amb la dona del mort.

_aquests llibres que pots llegir d'una assentada, en Gardner els dictava. Per xò flueixen tan suaument. Amb tocs que et demostren la fiçança psicològica que assisteix en Perry: (demana:) "Diríeu que la dona era un pèl excessivament massa amable...?"

_en Ted Balfour (el fillastre adoptat de la dolenta, la seua tietastra) contesta, enrigidit, mostrant un cert empoixivoliment: "Què voleu dir amb això...?"

_(en Perry Mason:) "Vós mateix. Us feia un demanament i prou. I qualsevol mostra d'indignació i de rectitud ofesa de part vostra m'indicarà que us estic tocant qualque fotut voraviu. Així que..."

_al capdavall tot es resol a fi de bé. Bé.


___________________________________


Llegit u-d'abril-1988.


_d'en Knut Hamsun, Sult (1890) - Gana. (Hunger, en trad. de R. Bly.)

_hi tenim un escriptor fent el que pot per tal de merèixer (algú qui em recordava algú altre - jo mateix als meus anys a Barçalona - i encara algú qui em feia content, perquè ni jo no havia estat tan desgraciat... Ni Hamsun mateix tampoc, és clar.)

_Hamsun és estranyament contemporani; encara record l'escena a Pan (que llegia de poc de començar seriosament a escriure, cap al '66) on en un ball de societat, cosa sagrada, no fotem, el protagonista atrau un vell d'allò més digne per a dir-li quelcom a cau d'orella, civilitzadament i amb tota la matràfola, i llavors, per compte de dir-li res, li etziba escopinada. Em va divertit tant. Mai no havia llegida encara una escena tan deliberament alliberadora.

_ara, a Gana, també la saliva, les escopinades, hi surten sovint. Per què...? Potser la censura. De totes les emissions somàtiques, aquesta era la menys tabú d'entaforar entre les pàgines.

_com escriuria ara en Hamsun...? Amb quins element xocaria la gent...? Bé.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

blasmeu el missatger

dear wife Douderreig Clares

dear wife Douderreig Clares
The great (and greatly uxorious) American writer Douderreig Rovells dedicated to his dear wife Clares each and every one of his thirty-odd books

gent d'upa

fulls d'adés

covant doncs l'ou

n'Obi Vlit quan jove n'era

n'Obi Vlit quan jove n'era
ai murri!

fotent-hi el nas, i romanent-ne sovint amb un pam