[coses dites de les llegides pel vostre estimat Sull i Pelat Peret de Baix - d'ençà del desembre del 1986 - quan hom li féu obsequi de certa llibreta, i això va fer: hi començà d'apuntar els llibres llegits, només els llegits de bec a bec, és clar, afegint-hi alhora què li havien semblats, si fa no fa, i esmerçant-hi l'espai que en aquell moment li era llegut (pel que fos) d'esmerçar-hi...]

dilluns, d’abril 18, 2005

Embostes d'agulles de cosir de cóssos llisquents



18 d'abril.

Llegit, de n'Evelyn Waugh, A Handful of Dust (1934)

Una primera part amb els costums dels privilegiats de part de Londres i la vora, a l'entreguerres. Gent de sentiments molt tebis, dialogant a l'estil de l'Oscar Wilde (tot i que menys brillant que a Vile Bodies, per exemple). El racisme obtús del poble. La xaroneria classista ambient.

Llavors hi ha la mort de l'infant, un infant força eixerit, el qual ja saps que rebrà perquè et diuen que el llibre és tr àgic, i cap tragèdia no és prou grossa com la mort del fill, fins i tot per a gent exangüe com aqueixa. Un cavall li fot guitza al clatell. Ara, la troca es desfà. Del paradís fat de la dona (la mare de l'infant) i l'amant vacu passem al purgatori del marit (i pare de l'hereuet mort). Viatge en vaixell i en canoa (records ara d'Scoop), per acabar a l'infern d'enmig de la selva amazònica, presoner d'un cacic que li fa llegir eternament els llibres d'en Dickens (el dimoni).

(On és la clau, on el proselitisme cristià? Enlloc. Tot s'esdevé perquè s'esdevé. Historieta d'historietes. Cap personatge no val un pet. Cap caritat de l'escriptor devers les seues criatures. Com si fossin cucs més o menys ullats amb un vidre d'augmentar fixat ara en aquest cuquet ací, ara en aqueix aquí, i, ves, anar fent.)

Bé. Menys bo del que diuen.



_________________________________


_el 2001, mateix dia. Llegit, d'en Thomas Walsh, The Eye of the Needle (1961).


_un capellà datpelcul té moltes de cabòries tractant de protegir son germà, el metge.

_ el metge, el qual la bòfia alfarrassa que ha degut pelar la dona, fort malaputa.

_de fet qui l'occia era la dona de fer feines, ep, ço que al capdavall era de preveure - no fotéssim, més que més que els esgrafiats a la rerecoberta t'anuncien que el llibre rumbeja un final sorprenent. Grossa errada, vós.

_ves.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

blasmeu el missatger

dear wife Douderreig Clares

dear wife Douderreig Clares
The great (and greatly uxorious) American writer Douderreig Rovells dedicated to his dear wife Clares each and every one of his thirty-odd books

gent d'upa

fulls d'adés

covant doncs l'ou

n'Obi Vlit quan jove n'era

n'Obi Vlit quan jove n'era
ai murri!

fotent-hi el nas, i romanent-ne sovint amb un pam