obres diverses de na Ludmila Fang

[coses dites de les llegides pel vostre estimat Sull i Pelat Peret de Baix - d'ençà del desembre del 1986 - quan hom li féu obsequi de certa llibreta, i això va fer: hi començà d'apuntar els llibres llegits, només els llegits de bec a bec, és clar, afegint-hi alhora què li havien semblats, si fa no fa, i esmerçant-hi l'espai que en aquell moment li era llegut (pel que fos) d'esmerçar-hi...]

dissabte, de març 12, 2005

Cap mena de vertigen, no.




11-març-2005

Llegit d'en Georges Rodenbach, Bruges-la-Morte (1892).

Per curiositat, havent vist que deien que podria tractar's d'una de les fonts on begueren els qui escrigueren Els vius i els morts (1956) (en Boileau i en Narcejac -- la novel·la base per al film Vertigen d'en Hitchcock), que fa anys vaig llegir amb d'altres novel·les sobre lladres escaladors d'edificis.

En realitat, molt poca coseta. Un conte curtet estireganyat amb feixugues descripcions d'una ciutat missaire a collons. Amb detalls totalment ridículs, com ara un cigne qui canta abans d'espitxar-la. Ecs. Tres personatges força carallots: un deprimit vidu, la seua minyona beata, i una cabaretista qui el deprimit troba que s'assembla a la seua dona morta i ara per ell colta idolàtricament en un templet que li ha fet a casa mateix. El deprimit és un rendista sense altre a fotre que pensar en la morta. Posa la cabaretista en un piset, i li vol fer portar els vestits de la morta. I ací li vénen les recances (fastigosament amanides amb la religió escanyadora de l'indret).

"Havia volgut eludir la mort, triomfar-hi i escarnir-la emprant l'artifici mentider d'una simpre semblança d'aparença. I ara la mort bensenes se'n tornaria... Ah, l'atroç impressió de reveure la morta, sols que ara avilida, malgrat el fet que en tingués la mateixa faç i en portés el mateix vestit -- era com l'impressió que hom rep, els dies de processó, quan, capaltard, quan la cosa s'ha acabada, hom en reveu les qui han fetes el paper de la verge i de les altres santes dones, quan encara van amb els hàbits sagrats, i tanmateix semblen com aquell qui diu unes putes atrotinades, mig pitofes, com si pertanyien pus tost a una funció de firetes, amb llurs fictes plagues que sagnen ombrívoles entre els fanalots..."

Al capdavall, en avinentesa, part davall les finestres, de la processó de la santa sang, on els falorniàires capellanufes pretenen passejar un robí que és una gota de la sang de Crist recollida a peu de creu, el deprimit fastigós escanya amb els cabells rossos de la morta (l'usurpaire se'ls tenyeix!) l'altra.

I bona nit que no ha estat res. Res.


___________________

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

blasmeu el missatger

dear wife Douderreig Clares

dear wife Douderreig Clares
The great (and greatly uxorious) American writer Douderreig Rovells dedicated to his dear wife Clares each and every one of his thirty-odd books

gent d'upa

fulls d'adés

covant doncs l'ou

n'Obi Vlit quan jove n'era

n'Obi Vlit quan jove n'era
ai murri!

fotent-hi el nas, i romanent-ne sovint amb un pam