Saps què et dic? Desamunteguem per comptes d'amuntegar.

Això farem. Atès que sovint no sé on he ficat el comentari a un mateix autor o, pitjor, a un mateix llibre, ara, si tinc una mica de disciplina, puc anar ficant, més o menys quotidianament, no pas el comentari als llibres amuntegats tots aqueixos darrers anys de desídia, tot per culpa de la "facilitat" de metre coses via internet, ans els comentaris que copiaré del "famós" llibre blau.

S'escau que avui rai. Només hi veig un llibret i un text ben curt. Així que som-hi.

Llegit tal dia com avui, del 1996, de n'Aaron Elkins, Old Scores (1993)

—Misteris del món de l'art. S'hi aprèn quelcom de les falsificacions (esp. de les d'en Rembrandt); ara, la historieta, fluixa; el personatge, tou; l'ambient (a París), fastigós.

Veredicte: Ves.


Aprofitant que hi som, i adonant-nos-en, que el dia abans, ço és, el divuit de febrer, també només hi duu un llibret de no res, el ficarem.

Llegit, 1989, The Satanic Verses (1988)de Salman Rushdie.

—(Enmig de l'enrenou que han engegat els fanàtics qui cal eliminar.)
—Una novel·la força interessant que demana una relectura en acabat d'un temps (tan prenyada no sembla a primer cop d'ull).
—Els emigrants en un món al qual potser tampoc no val tant la pena d'emigrar.
—Res d'obscè. Al contrari.I ara mateix revolucionari (car oi que causa revolució?).
—N'he feta una sinopsi crítica per a "Ressò", de Lleida, com m'han demanat. Uns quants de fulls. No sé si sortirà. De tota manera, m'ho deso per al meu estudi, car, d'aquesta, esdevinc un partidari d'en Rushdie.


[Nota: Encara no sé ara si els fulls crítics foren publicats, tot i que tant se val; a part que els dec tindre entre els papers a casa; si cap dia de casualitat els trobés, els fotografiaria i els ficaria ací.
De més a més, quin "estudi"? D'en Rushdie n'he llegit algun llibre més, però no m'ha vagat pas estudiar-lo. No sé doncs què m'empatollava fa trenta anys (trenta? ja! etc. amb cara de babau).]