Vuit d'abril

Diumenge, 8 d’abril 2007. Llegit, de na Patricia Highsmith, The Blunderer
(1956).




Un advocat sapastre qui al capdavall pensant-se occir la seua nèmesi occeix un passejant
anònim.



Bona trama i ordit per al capdavall la cotissa esfilagarsar’s. Quin acabament més bord. Quina
satisfacció que el mort anònim al parc a les fosques hagués estat el maleït bòfia qui tortura el
gras. El gras repel·lent l’únic a qui l’autora atorga detalls eròtics, tot i que es dels qui no carden, anafrodita, i
marieta de més a més. El bòfia malparit l’atacona de continu, i li trenca les ulleres, que s’ha
d’anar fent reparar (o se n’ha d’anar comprant de noves), per tal de canviar de focus – i així i tot,
vull dir, gras, esbufegós, ataconat, enxampa i mata el sapastre, a través del qual i del seu no-crim,
el crim d’ell (el del gras) últimament és descobert.



Venia la darrera escena motivada per la censura ambient? Com ara quan feien acabar les
pel·lícules amb el “dolent” sempre rebent? Absurd.



Tot i que el llibre és molt llegívol, no té gairebé res de nota.



El gras, dos o tres mesos en acabat que ha despatxada la dona fastigosa, cap mena de recança, al
contrari, ço que sembla lògic: “He would remember that he had killed her, and it seemed a quiet
but meritorious achievement on his part...”



Els detalls “eròtics” aplicats al gras repugnant. Abans no se l’endugui per a ataconar’l el bòfia:
“Kimmel had not put on any underwear. The wool of his suit scratched the delicate skin of
his buttocks, and he felt half naked.” El bòfia l’atacona i alhora l’aporrina amb insults
màxims com aquest per a un pobre home qui, de les barraques de l’inframon, s’ha fet autodidacta
i lletraferit, i posseeix una llibreria de vell: “Shall we talk about the time she [la seua dona] threw
out your Encyclopaedia Britannica out of sheer malice? I heard you paid fifty-five dollars for that
set second-hand, and at a time when you really couldn’t aford it.” (Per això sol qualsevol havia de
matar-la) “Kimmel felt goose-pimples under his trousers, as if he was naked and a cool wind was
blowing on him.”



Diàleg una miqueta “brut” (per a 1956) entre el bòfia torturaire i el gras.



“–You thought you ought to be married before you enjoyed... You must have a name for it,
Kimmel!



–It fits you! – Kimmel spluttered.”



(La paraula màgica és cunt.)



La veïna i la dona tractant-lo mig d’amagatotis d’impotent: “Kimmel could see the two women
laughing at him, then covering their mouths like idiot children, ashamed of what they
had said.”



Després d’un tacó de la bòfia: “He had a ghostly feeling, as if he might be dead and invisible. (...)
It was morning now, though the sun had not risen. When he felt the cold wind on him, he realized
that he had wet his trousers.”



Tot en tot, fent abstracció de la darrera escena, bo.







* * * * *





El mateix dia, dissabte, 1989.




Llegit d’en Joseph Berke, The Tyranny of Malice (1988).



Molt mal escrit: “guilt sliced through the celebrants like a scimitar”, i ple a cafir de rucades
psicoanalítiques: “a baby is a penis substitute.” Napoleó “spent much of his life trying to
overcome an accident of birth [vol dir la cigaleta massa menuda].” En Tal Altre fou prematur i
encara ara li reca, i en culpa la mare (“d’haver-li estat robat temps beneït a la matriu”. Ara. a part
tot això, força informatiu a tongades – al principi sobretot, on tot roda al piu de
l’enveja.



Ves.