el bon Lem, el bon Gooden

23 juliol 2009



Llegit d’en Philip Gooden, Sleep of Death (2000)





Divertiment dels bons – teca intel·ligent, text ben escrit.



Un actoret de poble vingut a Londres en viu de fortes, amb en Xècspia de mentor. Hom endevina l’assassí (les pudors que hi atracen són massa fortes) (hom ens recorda ara i adés: “before the climax of a play the hero shall withdraw from the action”, per tal d’aparèixer amb més esclat) (i ja sabem qui hi manca cap al capdarrer entre els principals), mes no hi fa re; hom continua llegint perquè hom hi aprèn un munt.



Hi ha un vell herbolari una mica màgic qui inventa a la bestreta el viagra per a fer trempar els impotents: les inicials de les set herbes emprades prou en formen el mot. També juga l’autor amb la taca d’un verí deixada en una camisa, com, en el vestit de la meuca d’en Clínton, la lleterada (regatera llefiscosa). Hi ha (repetit) el típic sisè seny d’un hom qui se sent sotjat per qualcú a l’ombra: “the nape of my neck prickled; this has long been an infallible sign that someone is gazing hard at me from behind”.



L’actoret és prou viu i agradable de sentir – hom li augura un bell esdevenidor. En sap: “people’s spirits are often lifted by a tragedy – while our comedies can leave them....disgruntled”...



D’una paia de cabell roig i tarannà ardent: (son pare) (mort o fugit) “he must have had a fiery trade – as cook, baker or smith, and stamped its impress on her”; car tot el que tenim (al cos, a l’enteniment) “signifies, everything is pregnant with indication”...



“There’s a taint in stolen goods and no honest man will hold on to them”... “You do not look as a lover of boys....even though you are a player”... “You are a player: and have a sense of the divide between what men say and what they are”...



Perceptiu: “Anyone who eagerly denies something with a mass of accompanying reasons, concedes the case against him, all unawares.” “Murder is a great ambition.” “No one is so quick to take offence as he who is easily flattered.” “Religion is good for business (diu una marfanta, la companya de l’actoret); devotion makes men randy. (I ell, el fill d’un capellà protestant, pensa): I remember the noises of my parents....els diumenges a la nit quan mon pare havia lliurat un sermó que considerava particularment reeixit.” “Safety does not lie in numbers” (sobretot si es refereix al nombre dels teus enemics).



Bona recepta: “Hatred by itself is not enough. It has to be accompanied by good sense.”



Toc: (our withers are unwrung) : (això no ens toca el voraviu).



Bo.





~~00~~00~~






Mateixa data, el 2008




Llegit d’en Stanislaw Lem, Sledztwo (1969), en trad. d’Adele Milch: The Investigation.




Magnífic record, tot i que n’he perdudes les notes.



Els buròcrates marejats i capficats molt seriosament i ridícula (com sempre) per les aparicions i bellugueigs i esconillaments d’estranys cossos de morts. “Per què aqueixos cadàvers quan no els guaita ningú s’aixequen i foten el camp? Vós, com a bòfia malfiada, us abelliria de conèixer si algú els ajudava. La resposta és sí – els ajudava justament allò que fa que les closques dels cargols siguin dextrorotatòries; tret que una closca de cada deu milions s’escau d’enrotllar-se a sinistrors.” “Hom esdevé avesat a veure pedres qui cauen de dalt a baix. Qualsevol fenomen que continua manifestant-se dins un marc quotidià de comprensibilitat (tot i que sigui per ell mateix incomprensible) acaba essent considerat àdhuc vulgar.” Tantost quelcom és prou comú, no aixeca cap mena de qüestió. Ens acostumem a tot, comptat que sobrevisquem.




Tocs: (la cara d’un vell – blana, balba, d’una fesomia esponjosa); (la gent convencional – els qui “opinen” justament com opina el diari del matí, els qui en tenen les mateixes “conviccions”).



Molt bo.